Tal dia com avui de l’any 1560, fa 462 anys, a Edimburg (Escòcia) moria Maria de Guisa, reina consort d’Escòcia pel seu matrimoni amb el rei Jaume V. Maria havia nascut l’any 1515 a Bar-le-Duc, al ducat independent de Lorena, i era filla del duc Claudi I i d'Antoinette de Bourbon-Vendôme. En el moment que Maria va ser casada amb el rei Jaume d’Escòcia (1538), el ducat independent de Lorena, completament envoltat per possessions de les monarquies francesa i hispànica, es debatia entre la supervivència i la desaparició. El pare de Maria, el duc Claudi, va acceptar casar la seva filla amb el rei escocès per complaure la cancelleria de París, que veia una amenaça les pretensions matrimonials del rei Enric VIII d’Anglaterra respecte a Maria.

Maria de Guisa era rebesneta de Violant d’Aragó, filla del comte-rei Joan I, el penúltim Bel·lònida al tron de Barcelona. A la mort de Joan I (1398), Violant i la seva germana gran Joana (l’única descendència supervivent del comte-rei) van ser apartades de la successió en virtut d'una tradició imperant a la cancelleria de Barcelona que impedia les dones ser coronades com a reines titulars. Un altre cop, després de la mort de Martí I (1410), germà petit i successor de Joan I, la candidatura de Violant havia estat rebutjada. No obstant això, aquesta princesa va tenir un destacat protagonisme durant la Guerra Civil francesa del segle XV, com a part de l’eix Valois-Anjou-Armanyac oposat a l’eix Lancaster-Borgonya.

Aquell protagonisme (va contribuir decisivament a la fabricació del mite Joana d’Arc, 1429) li valdria un paper destacadíssim en la configuració de la nova aristocràcia sorgida després de la victòria Valois en la Guerra dels Cent Anys (1337-1453). El seu fill Renat, besavi de la reina Maria d’Escòcia, es convertiria en duc consort de Lorena i l’escut heràldic del ducat i de la casa de Guisa (els ducs titulars de Lorena) passaria a ostentar les quatre barres catalanes. Amb l’arribada de Maria de Guisa al tron escocès (1538), l’escut heràldic dels Guisa, amb les quatre barres catalanes en un dels seus quarters, es va plasmar en diversos edificis del país. Actualment, les quatre barres catalanes són presents en els vitralls de la catedral d’Edimburg.