Tal dia com avui de l’any 1642, fa 378 anys, en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652), el Dietari de la Generalitat consignava la recepció d’una missiva oficial signada pel rei Lluís XIII de França, excusant la seva presència per jurar les Constitucions de Catalunya i ser nomenat comte de Barcelona. El 24 de gener de 1641, la Generalitat i la monarquia francesa havien pactat nomenar Lluís XIII comte independent de Barcelona (com a Lluís I), i confirmar Catalunya com un estat dins l'òrbita política de París.
En aquella missiva, redactada durant el setge catalanofrancès a Perpinyà, es deia: “Com nosaltres som ja luny de vosaltres y que diferents negocis necessiten de nostra presència en altra part, junt que nostra salut no·ns permet de tornar en aqueixas parts durant los calors de la era present, nosaltres nos ne anirem ab pesar de no ser poguts arribar fins a nostra bona ciutat de Barcelona per conèxer de més prop la afició de nostres bons y fels vassalls y per satisfer a tot ço que lo príncep ha acostumat fer en persona, com també per celebrar las Corts de la província, com nosaltres desijam”.
Lluís XIII —de la casa de Borbó— mai més tindria ocasió de viatjar a Barcelona per rebre personalment el nomenament comtal. Malgrat que en la mateixa missiva va declarar: “Nós esperam tenir aquest contento una altra vegada, y bastarà per aquesta que hajam posades las cosas en tal estat que prest Perpinyà serà fora las mans dels enemichs”, la mort el sorprendria tan sols uns mesos després, i únicament prevaldria el jurament provisional que, el novembre anterior, havia prestat en el seu nom el seu lloctinent Urbain de Maillé. El seu fill i hereu, Lluís XIV, tampoc juraria mai en persona el càrrec.