Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, la premsa de Barcelona publicava un anunci oficial del consolat belga a la capital catalana, que reclamava els pares ―o en el cas que els progenitors haguessin mort o fossin il·localitzables, els parents més propers― d’un contingent de vuitanta-quatre nens i nenes, la majoria catalans, que havien estat enviats a Bèlgica poc després que l’exèrcit franquista iniciés l'ocupació de Catalunya (gener de 1938). Tot i que l’antiga Unió Soviètica seria l’estat que acolliria més nens refugiats de guerra republicans (s’estima que més de 3.000), altres països com la Gran Bretanya, Dinamarca o Bèlgica també hi contribuirien.
Aquells nens i nenes havien estat, majoritàriament, enviats pels seus progenitors, que els volien allunyar de la tragèdia de la guerra. En aquella llista hi havia vuit parelles de germans. També hi havia una nena de quatre anys “llamada Victoria” i una altra nena de tres anys “de la cual se desconoce el nombre” que, probablement, havien perdut els pares bé durant la retirada republicana (febrer-març de 1939) o bé durant els primers mesos d’exili (març-octubre de 1939) en els territoris francès o belga. Sigui com sigui, aquelles vuitanta criatures ―amb edats que oscil·laven entre els tres i els onze anys― havien estat acollides i ateses per l’estat i les organitzacions humanitàries belgues.
No hi ha constància de l’efecte d’aquella crida. El silenci de la premsa en les setmanes posteriors ―més quan el règim franquista presentava aquestes “devolucions” com un èxit de la seva maquinària diplomàtica―, ho corrobora. En canvi, s’esmenta clarament que aquells nens i nenes refugiats estaven en territori belga. I això apunta que aquelles criatures, fills de republicans que podien estar empresonats, exiliats o morts, no van ser repatriades. Investigacions recents revelen que, tot seguit, els governs britànic, danès i belga van engegar una campanya d’apadrinament, que va arribar fins als Estats Units, i en la qual van participar importants personalitats del món de la cultura i de les arts.