Tal dia com avui de l’any 58 abans de Crist, fa 2.079 anys, a Roma, naixia Lívia Drusil·la (també coneguda com a Júlia Augusta), que seria esposa ―en segones núpcies― de Gai Octavi August, primer emperador de Roma. Segons la tradició romana, el seu pare Marc Livi Drus la va casar, en primeres núpcies, amb Tiberi Claudi Neró (42 aC) amb el propòsit de reforçar les aliances polítiques entre les dues famílies. Però, passats tres anys (39 aC), va conèixer Gai Octavi, que posteriorment seria l’emperador August (27 aC a 14 dC). Segons la mateixa tradició romana, Octavi se’n va enamorar bojament i va forçar el divorci de Tiberi i Lívia, per casar-s’hi (39 aC).

A partir d’aquell moment, Lívia va ser la principal consellera d’Octavi en la seva fulgurant carrera. Quan Octavi va derrocar la República i es va proclamar emperador (27 aC), es va desplaçar a Tàrraco, juntament amb Lívia i els fills que aquesta havia tingut amb Tiberi, per dirigir les campanyes militars que havien de completar la conquesta romana de la península Ibèrica. Durant els dos anys que hi va residir (26 aC a 25 aC), Tàrraco es va convertir en la colònia urbana romana més important de la península Ibèrica. Durant aquells dos anys, el govern efectiu de l’Imperi es va exercir des de Tàrraco, i la fesomia de la ciutat va canviar radicalment.

Lívia, que en aquell moment era una de les persones més influents de l’Imperi, va maniobrar per radicar, definitivament, la capital imperial a Tàrraco. Octavi encara no havia aconseguit consolidar el nou règim polític, i la vella Roma era un vesper d’intrigues i conspiracions que amenaçaven, permanentment, la vida de la parella imperial, la dels fills de Lívia i la dels seus respectius familiars. Amb el desplaçament de la capitalitat a Tàrraco, Lívia pretenia allunyar-se dels perills que l’amenaçaven, i crear una nova i filtrada oligarquia patrícia romana, formada per famílies que eren provadament lleials al nou règim.

Lívia no va aconseguir el seu objectiu i el 25 aC va haver de retornar a Roma. Durant anys va cultivar una imatge de bellesa i maternitat en benefici del règim imperial. Va sobreviure a totes les conspiracions polítiques que es van promoure contra la figura d’Octavi August; i, fins i tot, es va guanyar una sinistra fama com a principal sospitosa de l’enverinament de bona part dels enemics polítics de l’emperador. Se li va atribuir l’autoria d’un mínim de cinquanta assassinats. Després d’abandonar Tàrraco, no hi va tornar mai més, però, segons la tradició romana, “la perla d’August” sempre va estar en el seu pensament.