Tal dia com avui de l’any 1915, fa 106 anys, en el context de la I Guerra Mundial (1914-1918), Raymond Poincaré, president de la República francesa, nomenava el general Josep Joffre i Plas mariscal de França. Aquest títol, creat a l’edat mitjana (1185), es concedia a la persona que ostentaria el rang militar més alt de França després del rei. Durant la Revolució Francesa i la proclamació de la I República (1792) aquest grau va ser abolit, però, posteriorment, el règim bonapartista el va recuperar (1804). No obstant això, quan Joffre va ser nomenat (1915), aquest títol ja no era un grau militar, sinó una funció d’enllaç entre el president de la República (comandant en cap de l’exèrcit) i l’alt estat major de l’exèrcit francès.

Josep Joffre, catalanoparlant, nascut a Ribesaltes (Rosselló) el 1852, ha estat l’únic català de la història que ha exercit el càrrec de mariscal de França. Joffre va rebre aquest nomenament (el primer de la III República francesa) per la seva encertada gestió en la defensa de París durant els primers compassos de la I Guerra Mundial (1914-1915). L’exèrcit alemany havia trencat les línies franceses a Verdun i al Somme i s’adreçava a pas ferm cap a la capital francesa. Joffre va mobilitzar amb gran rapidesa totes les forces franceses situades en un radi de cent quilòmetres al voltant de París, les va concentrar i va sortir al pas dels alemanys, evitant la caiguda de la capital. Per a aquesta maniobra es va valdre de tots els taxis de la regió de París.

Mentre va ser mariscal va negociar amb Enric Prat de la Riba (llavors president de la Mancomunitat de Catalunya) la participació de 6.000 voluntaris catalans que van anar a lluitar a les trinxeres franceses. Poc després (1916) va ser substituït pel general occità Ferdinand Foch. El conflicte estava enquistat (els francesos havien recuperat les línies defensives inicials, però no avançaven i perdien milers de soldats) i el govern francès va entendre que era necessari un revulsiu, totalment oposat al caràcter parsimoniós i reflexiu del mariscal Joffre. Posteriorment a la conclusió del conflicte, Joffre es va comprometre amb l’independentisme català: la seva casa pairal de Ribesaltes, sempre va ser un centre de reunió i de refugi d’activistes catalans.