Tal dia com avui de l’any 1781, fa 241 anys, es lliurava la batalla de Cowpens, a l’extrem nord-occidental de la, llavors, colònia britànica de Carolina, i actualment estat de Carolina del Sud (Estats Units), que va enfrontar l’exèrcit independentista nord-americà i l’exèrcit colonial britànic. Aquell enfrontament va tenir una importància decisiva en el desenvolupament del conflicte: després d’un seguit de derrotes independentistes, va ser la primera victòria revolucionària des de la batalla de Saratoga (setembre-octubre, 1777); i va canviar radicalment la psicologia dels nord-americans, que, a partir de Cowpens, sempre els acompanyaria una robusta moral de victòria.
Aquella batalla no es va decidir fins a l’últim moment. En un dels diversos estira-i-arronses entre els dos exèrcits, George Washington —que vuit anys més tard (1789) es convertiria en el primer president dels Estats Units— va quedar envoltat per un grup de soldats britànics. Segons les cròniques que descriuen aquella batalla, Washington va estar a punt de caure mort; però, en aquell moment, va sorgir la figura del capità Ferragut, que en una ostentació de valentia i destresa aconseguiria foragitar els britànics, que amenaçaven la vida del futur president. Anys més tard, Washington li ho reconeixeria cedint-li una propietat del fisc públic al territori de Tennessee.
Jordi Ferragut Mesquida (Ciutadella de Menorca, 1755 – Pascagoula, Mississippí, 1817), era un pilot de la marina mercant, exalumne de la primera promoció de l’Escola Nàutica de la Casa de la Llotja (1769-1772), que va entrar en contacte amb els independentistes nord-americans mentre la nau que pilotava els proveïa d’armament de contraban. Ferragut es convertiria en una de les més destacades personalitats de l’etapa fundacional nord-americana, i en el fundador d’una nissaga de destacats marins: el seu fill George Ferragut seria el primer almirall de la història naval dels Estats Units, i un heroi de la Unió en la Guerra de Secessió (1861-1865).