Tal dia com avui de l'any 1973, fa 44 anys, moria a Madrid el polític, comerciant, banquer, advocat i especulador Joaquim Bau i Nolla, figura paradigmàtica del franquisme ideològic i sociològic a la Catalunya de la post-guerra. Bau, nascut a Tortosa (Baix Ebre) l'any 1897, va iniciar la seva carrera en la política local a recer de la seva influent família, els exportadors d'oli Bau. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) es va afiliar a la Comunió Tradicionalista Carlina, i amb 28 anys les autoritats governatives el nomenaven alcalde de Tortosa, càrrec que exerciria fins als 32 anys, i que li serviria com a trampolí de la seva carrera política d'àmbit estatal.

A les acaballes de la dictadura (1929) va ser nomenat membre de la Asamblea Consultiva com a representant de la Unión Patriótica –el partit únic– on va destacar com un ferotge opositor a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Més tard, durant la II República, va ser diputat electe per les coalicions antirepublicanes i anticatalanistes Bloque Nacional (1933-1936) i Front d'Ordre (1936). Va tenir una destacada participació en la rebel·lió militar de 1936 que li va ser recompensada amb el càrrec de ministre de Comercio y Abastos del govern colpista de Burgos (1936-1938). Acabada la guerra es va establir, de nou, a Madrid; i va fer el viatge del carlisme cap al falangisme, salt que li permetria exercir diversos càrrecs estratègics en l'administració franquista.

Banc de Tortosa, primera seu (1925)

Un dels aspectes més discutits de la seva carrera és l'operació de compra i desaparició del Banc de Tortosa, entitat senyera a l'Ebre català i al Maestrat valencià. Va adquirir la majoria d'accions per revendre-les tot seguit al Banco Central, obtenint uns escandalosos beneficis. Poc després era nomenat procurador en Cortes, càrrec que exerciria fins a la seva mort. Amb aquella operació especulativa, Tortosa, cridada a ser la gran urbs comercial i industrial del sud de Catalunya i nord del País Valencià, quedava condemnada a una posició secundària, mancada de l'instrument de finançament propi i necessari per desenvolupar la seva centralitat i l'enorme potencial de la seva regió.