Tal dia com avui de l’any 1274, fa 746 anys, el comte-rei Jaume I concedia la carta de poblament de Vila-real (País Valencià), que s’edificaria sobre una planúria que, prèviament, no havia estat habitada ni urbanitzada. El plànol de la nova ciutat de Vila-real representaria una autèntica revolució urbanística al continent, que marcaria la recuperació del model geomètric romà (el dibuix d’un perímetre quadrangular, el traçat lineal dels carrers en forma de paral·leles i perpendiculars, i la disposició de les edificacions creant illes quadrangulars), en contraposició al model orgànic medieval (dibuix dels carrers en funció dels desnivells del terreny, de l’orientació del sol i del traçat natural dels cursos d’aigua).

La nova Vila-real va ser acotada amb una muralla que dibuixava un perímetre quadrangular (amb una porta, centrada en l’espai, en cada un dels quatre panys de muralla). I al seu interior es van traçar dos eixos rectilinis en forma de creu: el vial principal de nord a sud, que dibuixava el camí de Barcelona a València i que feia la funció del cardo romà, i el vial principal d’est a oest sobre la ruta de Borriana a Onda, que feia la funció del decumanus romà. Al centre de la ciutat, on confluïen els dos carrers principals, s’hi va dibuixar la plaça Major (que recuperava la idea del fòrum romà). La resta de la trama urbana va ser disposada sobre el plànol en forma d’illes quadrangulars.