Tal dia com avui de l’any 1309, fa 712 anys, les tropes del comte-rei Jaume II posaven setge a la ciutat d’Al-Mariya (l’actual Almeria i, en aquells moments, un dels principals ports del regne nassarita de Granada). Les tropes catalanoaragoneses, formades per uns 10.000 efectius, havien desembarcat poques setmanes abans a les proximitats de la ciutat, havien bastit un enorme campament i havien encarat les màquines de guerra cap a la muralla amb el propòsit de trencar les defenses i assaltar la muralla.
Aquella operació formava part d’un tractat que, poc abans, havien signat Ferran IV ―sobirà de la corona castellanolleonesa― i Jaume II ―sobirà de la corona catalanoaragonesa― per la conquesta i repartiment del regne nassarita de Granada. Segons les condicions d’aquell tractat, a Jaume II li corresponia atacar l’extrem oriental de Granada (la ciutat i camp d’Almeria) i, en compensació i després de la conquesta, incorporaria el sud-est peninsular als seus dominis.
Tot i l’extraordinari desplegament de forces catalanoaragoneses, els habitants d’Almeria van resistir bé el setge i, finalment ―passats quatre mesos llargs―, les tropes catalanoaragoneses acabarien aixecant el campament i donant per conclosa ―i sense èxit― aquella operació. Fins i tot, i segons les fonts, en alguna ocasió els defensors havien dissuadit els atacants llençant-los les aigües negres de la ciutat, transportades des de les fosses sèptiques fins a la muralla.
Les mateixes fonts revelen que la majoria de les forces catalanoaragoneses van ser evacuades per mar, excepte una petita minoria que per iniciativa pròpia va seguir el camí de retorn per terra. Entre aquests darrers, la gran majoria van morir abans d’arribar a casa, en molts casos víctimes d’assalts i en d’altres per les malalties que havien contret durant el setge. Probablement, el llançament d’aigües negres per part dels defensors hauria tingut un efecte devastador entre els atacants catalanoaragonesos.