Tal dia com avui de l’any 1291, fa 720 anys, el comte-rei Jaume II —sobirà de la corona catalanoaragonesa—; i el rei Sanç IV —sobirà de la corona castellanolleonesa—; es reunien a la vila de Monteagudo (Corona castellanolleonesa) i signaven un tractat (anomenat Tractat de Monteagudo) que posava fi a les hostilitats que havien mantingut durant dècades. Aquella pau es va considerar molt necessària per a que els signants poguessin concentrar tots els seus esforços en les seves respectives campanyes expansives: el comte-rei catalanoaragonès pretenia consolidar el seu domini sobre Malta, Gerba i Sicília (iniciat en temps del seu pare i antecessor Pere II); i el rei castellanolleonès pretenia activar la campanya de conquesta del regne nassarita de Granada.

Però un dels acords més importants que es van derivar d’aquell tractat, va ser el repartiment de la projecció expansiva catalanoaragonesa i castellanolleonesa al nord-oest d’Àfrica. Aquest detall explica que, a finals del segle XIII, les cancelleries de Barcelona i de Toledo ambicionaven ocupar i dominar el quadrant nord-occidental del continent africà, territoris que anaven molt més enllà dels límits de l’històric regne visigòtic hispànic; i que posa en qüestió la ideologia nacionalista espanyola que ha volgut explicar el mal anomenat procés “reconqueridor”. En aquell context, tant Jaume II com Sanç IV, havien desenvolupat, cada un pel seu costat, una idea d’imperi que no tenia cap relació amb la pretesa restauració de la monarquia visigòtica del segle VIII.

Jaume II i Sanç IV van acordar que la zona d’expansió catalanoaragonesa seria el territori de la històrica província romana de la Mauritània Cesariense. Aquella zona estava poblada, majoritàriament, per tribus iemenites assentades al territori durant la conquesta àrab (segles VII i VIII); i, actualment, es correspon amb la part nord de l’estat d’Algèria. I la zona d’expansió castellanolleonesa seria el territori de l’antiga província romana de la Mauritana Tingitana, poblada majoritàriament per tribus berbers i que, actualment, es correspon amb la part nord de l’estat del Marroc. S’establia la divisió d’aquelles dues zones de projecció sobre el traçat del riu Muluya; que ja havia estat el límit entre les dues Mauritànies romanes (segles I a V).