Tal dia com avui de l’any 1979, fa 42 anys, es declarava un incendi forestal al terme municipal de Lloret de Mar (la Selva) que se saldaria amb la mort de 22 persones. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 08/08/1979), aquell incendi es va iniciar en tres focus diferents: als paratges de l’Àngel, de Can Daura i de Mont Barbat, en aquell moment una mata forestal d’uns dos quilòmetres d’ample i tres de llarg, situada a banda i banda de la carretera de Lloret a Vidreres. Segons la mateixa premsa, l’incendi s’havia iniciat a dos quarts de deu del matí, a darrera hora del dia encara era viu i no seria extingit fins a l’endemà.
També la mateixa premsa va publicar que els cossos de les víctimes mortals pertanyien a dotze homes, sis dones i quatre criatures, que van ser localitzats a darrera hora de la tarda en una clotada propera a la carretera. Segons els testimonis que van efectuar la primera inspecció visual, no hi havia cap evidència que apuntés que formaven un grup d’acampada lliure, sinó que semblava que eren petits grups familiars d’excursionistes que havien estat acorralats pel fum i per les flames en aquella clotada. Les versions publicades per la premsa durant els dies posteriors confirmarien que eren veïns o usuaris dels habitatges de la zona que passejaven pel bosc.
Aquell mortífer incendi va marcar un abans i un després en la política de prevenció i extinció d’incendis a Catalunya. Segons la premsa, el president Tarradellas es va personar al lloc dels fets i després de constatar la descoordinació dels diferents efectius que havien actuat en aquell incendi, va declarar que la Generalitat —en aquell moment constituïda provisionalment— reclamaria la competència de tots els parcs de bombers del país, que gestionaven les Diputacions i els ajuntaments. El 1980 es va crear la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis, i el 1983 va sortir la primera promoció formada de Bombers de la Generalitat.