Tal dia com avui de l’any 1931, fa 87 anys, els directius de la companyia de capital català Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents inauguraven el primer trajecte del tren cremallera que unia l’estació ferroviària de Ribes de Freser (de la línia Barcelona-Puigcerdà-La Tor de Querol) amb el santuari de Núria, passant per la vila de Ribes, el poble de Queralbs i el despoblat de Rialb. Aquell trajecte ferroviari, de 12,5 quilòmetres de llargada, salvava un desnivell de 1.059 metres i es convertia en el primer sistema de transport públic que arribava fins a Núria, llavors ja un incipient centre de turisme. El tren cremallera de Núria tindria, entre els seus primers viatges, els ponents de l’Estatut d’Autonomia de 1932 (l’estatut republicà), que va ser debatut i enllestit entre l’abril i el juny de 1931 i referendat pel poble de Catalunya el 2 d’agost del mateix any.
La construcció del tren cremallera de Núria havia començat el 24 de maig de 1928, quasi tres anys abans d’inaugurar-se, i hi van arribar a treballar mil persones. En una primera fase es van construir els terraplens de les cornises, els túnels i els ponts per on havia de circular la línia fèrria, simultàniament des de Ribes i des de Núria. I en una segona fase, a partir dels inicis de 1930, es van col·locar els rails en sentit ascendent. El tren cremallera de Núria seria la segona línia ferroviària de grans pendents de Catalunya després de la de Montserrat (1892), i la segona dels Pirineus després de la de Larrun, al País Basc francès (1924). Actualment és, amb la de Montserrat, una de les dues úniques línies de tren cremallera a la península Ibèrica, i des de 1994 la gestiona l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat.