Tal dia com avui de l’any 1815, fa 204 anys, s’inaugurava la primera línia regular de diligències de la història de Catalunya i de la península Ibèrica (transport de viatgers i missatgeria). Aquella iniciativa partia de Josep Brunet, un petit empresari reusenc del transport que, d’aquesta manera, cobria una forta demanda de comunicació diària entre els comerciants i els industrials de Barcelona i de Reus, llavors els dos principals nuclis demogràfics i econòmics del Principat. L’1 de març de 1815, a trenc d’alba, sortia de Reus (al carrer de Jesús, a tocar de la plaça del Mercadal), la primera diligència regular que arribaria a Barcelona (a la rambla dels Caputxins) passades deu hores. L’endemà faria el trajecte a la inversa i, d’aquesta forma, successivament.

Aquell viatge tenia un cost inicial de 30 rals (l’equivalent actual aproximat a 300 euros) i només comprenia el transport. Els viatgers havien de costejar-se l’avituallament que, generalment, es feia als hostals de Vilafranca del Penedès. Inicialment, la diligència transportava de 6 a 8 persones però, posteriorment, es van introduir carruatges de més capacitat que assolirien desplaçar fins a 20 viatgers. El trajecte d’aquella diligència es faria sobre el traçat de les carreteres que unien Reus i Barcelona, a través de Tarragona, el Vendrell, Vilafranca i Martorell. Segons les fonts documentals, aquella línia va tenir un gran èxit comercial, i va estar activa fins a l’any 1865, que va entrar en servei la línia ferroviària que unia Reus amb Barcelona en poc més de quatre hores.

El principal enemic de la línia regular de diligències seria la inseguretat dels camins i carreteres: les guerres i el bandolerisme. Segons les fonts documentals, en diversos períodes conflictius les Milícies Nacionals (cossos paramilitars locals de voluntaris d’ideologia liberal) van custodiar el trajecte. També, segons les fonts, durant l’etapa de màxima intensitat de la Primera Guerra Carlina (1833-1840) es va desviar la línia des de Reus cap al port de Tarragona, on els passatgers eren embarcats fins al port de Barcelona, i a la inversa. En el període entre la primera i la segona guerres carlines (1840-1846) patiria, també, l’amenaça dels excombatents carlins que la derrota de la seva causa havia expulsat del sistema i convertit en bandolers.