Tal dia com avui de l'any 1706, fa 311 anys, Carles d'Habsburg, candidat a la corona hispànica en la Guerra de Successió (1705-1715), jurava els Furs valencians i es convertia, automàticament, en sobirà del regne de València. Carles III de Barcelona, d'Aragó i de València seria l’últim monarca que juraria els Furs valencians. L'any següent, el primer Borbó hispànic, després d'una campanya militar de conquesta del país a sang i foc, liquidaria els Furs i el regne de València —després de quasi cinc segles d'existència— perdria les seves institucions de govern i el seu corpus legislatiu i quedaria reduït a la categoria de simple província de Castella.
En esclatar el conflicte successori hispànic; la immensa majoria de pobles, viles i ciutats del regne de València es van posicionar a favor de la candidatura Habsburg. La traça clarament centralista, castellanista i despòtica que l'administració borbònica va mostrar des del primer moment (1700) van inclinar, a poc a poc, els països perifèrics de la monarquia hispànica cap a la candidatura Habsburg. A més a més, al País Valencià el partit austriacista tenia un component popular molt reivindicatiu que tenia cert contingut anti-senyorial. Joan Baptista Basset, el gran heroi valencià de l'exèrcit austriacista, tindria molts problemes amb el comandament Habsburg a causa d'aquest component.
L'exèrcit de Basset, amb la col·laboració de les elits mercantils del cap i casal, va aconseguir el domini de la totalitat del territori valencià. A l'inici del conflicte desembarcava a Dènia, derrotava la guarnició militar borbònica i obria el pas cap a València. L'entrada de Basset al cap i casal crearia l'escenari propici per a la jura dels Furs. Set mesos més tard, amb la desfeta austriacista a Almansa (25 d'abril de 1707) el país, sense militars professionals, acabaria caient en mans dels borbònics; que justificarien l'enderroc de la nació valenciana i la liquidació dels Furs que l'articulaven, amb el “justo derecho de conquista” que, universalment, s'aplicava a l'enemic derrotat.