Tal dia com avui de l’any 1863, fa 156 anys, la congregació religiosa de les Germanetes dels Pobres, dedicada a l’assistència dels ancians necessitats, obria a Barcelona la seva primera casa a Catalunya i a la península Ibèrica. Aquell primer establiment, actualment desaparegut, va ser situat al carrer de la Canuda (al barri Gòtic). Només cinc anys més tard (1868) obririen a Reus ―llavors la segona ciutat i segon centre fabril del país― la seva segona casa a Catalunya i a la península Ibèrica. Posteriorment, l’any 1881, l’espai d’aquell primer establiment es revelaria insuficient i, després d’una intensa campanya de recollida d’almoines, es construiria un nou centre a l’Eixample de Barcelona, que ocuparia la meitat de l’illa formada pels carrers Consell de Cent, Viladomat, Diputació i Comte Borrell.
Les Germanetes dels Pobres havien estat creades l’any 1839 per la religiosa bretona Jeanne Jugan (1792-1879), i el primer centre va ser situat a la seva pròpia casa, al poble de Saint-Servant, a Bretanya (França). La seva primera acollida va ser Anne Chauvin, una anciana vídua, pobra i cega. La seva posterior expansió, acompanyada per l’orde de Sant Joan de Déu, es va dirigir principalment cap als grans centres industrials de França. La Revolució Industrial havia desplaçat les bosses de pobresa de les zones rurals cap a les ciutats, i aquell paisatge de vulnerabilitat era especialment visible en el segment de població de més edat. Quan les Germanetes dels Pobres van arribar a Catalunya, el pla de Barcelona ―amb prop de mig milió d’habitants― era el primer centre industrial i demogràfic de la península i també era la principal concentració de pobresa del país.