Tal dia com avui de l’any 1931, fa 89 anys, el Consell de la Generalitat aprovava la constitució de la primera escola universitària de llengua catalana de la història. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 23/10/1931), aquella escola universitària seria radicada a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, i aquell primer curs s’impartiria tres cops per setmana (dilluns, dimecres i divendres, de set a vuit del vespre). La publicació d’aquesta llei informava que el filòleg Pompeu Fabra havia estat nomenat director d’aquells nous estudis universitaris.
Aquell era el primer cop que la llengua catalana s’impartiria com uns estudis de nivell superior. Anteriorment, la societat civil catalana (ateneus obrers, associacions culturals, mecenatge d’importants personalitats) havien creat una xarxa d’estudis bàsics. I durant el govern de la Mancomunitat (1914-1923), s’havia creat l’Escola de Gramàtica Catalana, de grau mitjà. Però amb el cop d’estat i la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) es va prohibir i perseguir qualsevol tipus d’activitat cultural en català (pública o privada) “porque contribuye a deshacer la gran obra nacional”.
La creació de l’Escola Universitària de Llengua Catalana estava precedida per dos fets fonamentals en la tasca de normalització del català: la publicació del primer tom del Diccionari català-valencià-balear (1930), obra d’Alcover i de Moll; i la ubicació de l’Institut d’Estudis Catalans en la seva definitiva seu del carrer del Carme de Barcelona (1930). L’Escola Universitària de Llengua Catalana seria el precedent dels estudis universitaris de Filologia Catalana, i seria una pedrera de futurs mestres. Va ser il·legalitzada i liquidada després de l’ocupació franquista de Barcelona (1939).