Tal dia com avui de l’any 1643, fa 376 anys, en el context de la revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652), el Dietari de la Generalitat consignava l’empresonament de Josep Margarit i de Biure, governador general de la monarquia francesa a Catalunya i un dels caps principals del partit profrancès a Catalunya. Segons la consignació, Margarit havia estat acusat d’assaltar la Casa de la Generalitat a Blanes (llavors vegueria de Girona) i “haver pres los llibres del General que estavan custodits y guardats en dita casa, del que ell ne feya relació a ses senyories”. Aquella detenció i posterior reclusió a la Presó de la Generalitat ―a Barcelona― estava emmarcada en el conflicte que mantenien les principals faccions polítiques catalanes i que se situava clarament en el terreny de les disputes personals.
Aquestes disputes s’havien fet especialment visibles després del Pacte de la Péronne (19 de setembre de 1641), que significava la derrota i liquidació del “partit republicà” que havia liderat el difunt president Pau Claris. El repartiment de càrrecs en l’administració catalana es va convertir en una autèntica batalla que enfrontava, sobretot, els elements més destacats del Braç nobiliari. Margarit liderava una de les faccions d’aquest grup social i polític, que rivalitzava amb la, també, facció aristocràtica encapçalada per Josep d’Ardena; la més propera al desaparegut “partit republicà” de Fontanella, primer conseller amb Pau Claris. Però quan Margarit va ser detingut i empresonat, el president de la Generalitat era Bernat de Cardona, que mantenia una posició de desconfiança cap a la cancelleria de París, i especialment cap al seu ministre plenipotenciari Mazzarino.
Margarit, posteriorment, seria alliberat; però la seva detenció i empresonament provocaria la primera gran crisi política en l’aliança entre Catalunya i França.