Tal dia com avui de l’any 1664, fa 356 anys, moria a Dueñas (Corona castellano-lleonesa) Gaspar Alonso y Pérez de Guzmán, que havia estat el líder del primer moviment independentista andalús de la història. L’any 1641 Guzmán, aprofitant les revolucions independentistes portuguesa i catalana (1640), va liderar una conspiració que tenia l’objectiu de crear un nou estat sobre els territoris de la vall del Guadalquivir i que s’havia de constituir en forma de monarquia regida per ell mateix. Aquella conspiració, que comptava amb el suport internacional de França, de Catalunya i de Portugal (la nova parella reial eren el cunyat i la germana), seria desballestada anticipadament.

La investigació historiogràfica ha mantingut un intens debat entorn de la qüestió. Alguns historiadors afirmen que la conspiració de Guzmán, duc de Medina-Sidonia i un dels grans latifundistes d’Andalusia, no era més que una revolta nobiliària contra el caire absolutista que, progressivament, estava adquirint la monarquia hispànica. Però d’altres afirmen que la veritable ambició de Guzmán i dels seus seguidors era crear un regne d’Andalusia independent que, aprofitant la gran estructura naval dels seus ports, es projectaria cap a les terres americanes com ho estaven fent les potències atlàntiques europees que, el 1494, havien quedat excloses del repartiment del nou continent.

La ideologia classista de Guzmán va representar un gran obstacle per sumar les potents burgesies mercantils de Sevilla i de Cadis al seu projecte. Abandonat i delatat pels seus propis col·laboradors, va acabar detingut i empresonat. El rei hispànic Felip IV li va perdonar la vida, però li va confiscar les seves extenses propietats (els ports de l’Andalusia atlàntica) i el va condemnar al desterrament al nord de Castella (1641). En la decisió de perdonar-li la vida hi va tenir una gran influència el comte-duc d’Olivares (parent de Guzmán i ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica). En aquest sentit, mai s’ha aclarit el veritable paper d’Olivares abans i després de la conspiració.