Tal dia com avui de l’any 1560, fa 461 anys, moria a Augsburg (ducat independent de Baviera) Anton Fugger, que havia estat banquer privat de Carles de Gant (mal anomenat I d’Espanya i V d’Alemanya quan, en aquell moment, ni Espanya ni Alemanya no existien) i del seu fill i hereu Felip II de Castella-Lleó i I de Catalunya-Aragó. Fugger era considerat l’home més ric del món i era la quarta generació d’una nissaga de comerciants de teixits que havien evolucionat cap a propietaris de mines i cap a banquers. Amb els Mèdici i amb els Welser, se’ls considera fundadors del sistema capitalista.
Amb l’arribada de Carles de Gant al tron de la monarquia hispànica (1518), es va produir un formidable desplaçament en el món dels negocis: els banquers catalans, valencians i mallorquins —que havien finançat les grans empreses hispàniques durant el regnat dels Reis Catòlics— van ser sobtadament desplaçats en favor d’una nova casta de negociants procedents dels Països Baixos i dels principats independents de la part occidental de l’Imperi Germànic. Una d’aquestes nissagues van ser els Fugger, que en pocs anys van aconseguir la propietat i el control de bona part de l’activitat minera de la Corona castellanolleonesa.
Però, a més, es van convertir en grans propietaris latifundistes. Van adquirir una gran extensió de terreny a les maresmes del Guadalquivir (de gran valor agrícola i estratègic). I, també, van adquirir una gran extensió de terra a la comarca del Maestrat, a cavall del País Valencià i d’Aragó. Es donava la curiosa circumstància, que no va escapar a ningú, que, dos segles abans (1304-1308), aquell extens territori havia estat el nucli del projecte de creació d’un estat templer. La persecució i liquidació de l’orde templer (1308-1313) no va resoldre el misteri del tresor, que molts comptaven que podia romandre ocult en algun lloc de la propietat que va adquirir Anton Fugger.