Tal dia com avui de l’any 1938, fa 81 anys, en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el general Franco, cap de les tropes militars que s’havien rebel·lat contra la legalitat republicana, ordenava l’afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera, un dels líders del partit Unió Democràtica de Catalunya (fundat l’any 1931). Carrasco i Formiguera havia estat un dels polítics més brillants de la seva generació i un dels més perseguits per la seva defensa a ultrança de Catalunya.
Carrasco i Formiguera, assetjat i amenaçat de mort per elements extremistes dels partits i sindicats revolucionaris, s’havia exiliat a Euskadi (setembre de 1936) i s’havia posat a treballar al servei del govern del lehendakari Aguirre. Passats uns mesos (febrer de 1937) viatjaria a Catalunya, reuniria la seva família i s’embarcarien cap a Biscaia. Poc després, serien detinguts i empresonats per l’exèrcit franquista. La seva família aconseguiria marxar a l’exili de França després d’un bescanvi de presoners.
Retrat de la família Carrasco Azemar / Font: Quaderna
Però Carrasco i Formiguera seria, finalment, afusellat en represàlia per les protestes que el Vaticà havia formulat davant els franquistes pels bombardeigs de les aviacions feixista italiana i nazi alemanya sobre Barcelona (març 1938) que van causar més de mil víctimes civils. Carrasco i Formiguera havia estat al corredor de la mort franquista durant 224 dies (des del 28 d’agost de 1937). Quan va ser afusellat no es va deixar embenar els ulls i les seves darreres paraules van ser “Visca Catalunya lliure!”.