Tal dia com avui de l’any 1628, fa 393 anys, moria a València cap-i-casal Francesc Ribalta, considerat el millor pintor català de l’època barroca. Ribalta, nascut a Solsona l’any 1565, s’havia format a Barcelona i a San Lorenzo del Escorial (Castella) i des del 1599 fins a la seva mort va estar establert a València, on hi va crear la major part de la seva obra. Durant l’etapa valenciana va estar molt vinculat al cardenal Ribera (anomenat, també, el Patriarca) i al Col·legi del Corpus Christi (el Seminari Arxidiocesà de València), el qual, en l’actualitat, conserva part de la seva obra.
L’estil de Francesc Ribalta s’inscriu en el tenebrisme (aplicació radical del clarobscur, de tal forma que únicament les figures temàtiques centrals destaquen il·luminades), i que va inspirar la pintura d’ideologia contrareformista. Ribalta sempre es va manifestar ideològicament molt proper a la Contrareforma catòlica i la major part de la seva obra, si bé és cert que seria per encàrrec, és de temàtica religiosa. A més dels olis sobre llenç que van vestir les parets del Col·legi del Corpus Chrsti, de la Cartoixa de Porta Coeli i de diverses esglésies de València, va executar el retaule de la parròquia d’Algemesí.
Una de les seves obres més conegudes és el Sant Sopar (1604) —d’oli sobre tela— que s’exposa al Col·legi del Corpus Christi (carrer de la Nau, 1, de València). En aquella obra, tots els personatges representants (Jesús i els apòstols) estan pendents del pa i del vi (el sagrament de l’eucaristia en la litúrgia catòlica), excepte Judes Iscariot, a qui Ribalta representa aliè al que passa a la taula. Al Sant Sopar de Ribalta, Judes Iscariot està girat i busca amb la mirada desconfiada els ulls de l’espectador, com si li volgués preguntar el que sap i el que no sap, i el que vol dir i el que no dirà.