Tal dia com avui de l’any 1931, fa 88 anys, es feien públics els primers resultats de les eleccions municipals celebrades el dia anterior (12 d’abril). Aquelles eleccions, tot i que eren uns comicis municipals, es presentaven amb un fort component plebiscitari. Eren les primeres eleccions des del cop d’estat militar de Primo de Rivera (14 de setembre de 1923), perpetrat amb el suport del rei Alfons XIII. Les forces polítiques republicanes en la clandestinitat que havien signat el Pacte de Sant Sebastià (17 d’agost de 1930) es presentaven amb un programa plebiscitari: monarquia o república.

A Catalunya, aquells primers resultats, malgrat que eren en part parcials i en part provisionals i pendents del recompte definitiu, apuntaven una claríssima victòria electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya, que liderava Francesc Macià. Segons les primeres dades, que es confirmarien en el decurs de les hores següents, el partit de Macià va guanyar de forma clara i rotunda en tres de les quatre capitals provincials (Barcelona, Lleida i Girona), en sis de les dotze ciutats més poblades del país (Barcelona, Terrassa, Lleida, Reus, Mataró i Girona), i en trenta-tres dels trenta-sis caps de partit judicial del país.

A Barcelona ciutat, els primers resultats avançaven una victòria sense pal·liatius del partit de Macià. D’un total de 121.782 vots escrutats (el 53,67% del cens), Esquerra Republicana sumava 43.047 suports (el 35,35%). La resta del vot quedava assignat a la Lliga Regionalista ―llavors liderada per Cambó― (27.558 que representaven el 22,63%), la Coalició Republicano-Socialista ―que integrava socialistes, republicans i federalistes― (23.381 que representaven el 19,20%) i Acció Catalana ―liderada per Carrasco i Formiguera i formada pel sector més catalanista de la Lliga― (17.864 que representaven el 14,67%). La resta de partits (liberals, comunistes, lerrouxistes) no van assolir el 5%.

Aquelles eleccions van conduir a un canvi de règim: la República seria proclamada per Macià l’endemà, 14 d’abril, quan s’havien escrutat la totalitat dels vots emesos i s’havia confirmat la victòria electoral dels partits republicans. Però també van significar l’ocàs de la monàrquica i dretana Lliga Regionalista, que des del 1913 havia estat el partit hegemònic a Catalunya. En aquelles eleccions municipals, la Lliga no va guanyar en cap de les capitals provincials (a Tarragona va guanyar el Partit Catalanista Republicà), només va guanyar en tres de les dotze ciutats més poblades del país (Sabadell, Badalona i l’Hospitalet), i en un dels trenta-sis caps de partit judicials (Igualada).