Tal dia com avui de l’any 1756, fa 263 anys, en el context de la Guerra dels Set Anys (1756-1763), l’armada naval francesa, formada per 15.000 efectius i comandada per Armand du Vignerot du Plessis, III duc de Richelieu i mariscal de França, desembarcava a Ciutadella i iniciava l’operació d’ocupació de l’illa ―des del 1708 sota dominació britànica―. L’armada naval francesa havia sortit del port militar de Toló el 10 d’abril i aquella operació militar culminaria amb la rendició britànica del Fort de Sant Felip (situat a la bocana del port de Maó) el 29 de juny de 1756. Fins a la finalització d’aquell conflicte (1763), Menorca quedaria sota dominació francesa.

En el decurs de la Batalla de Menorca (abril-juny de 1756) es produiria un fet sorprenent: el govern britànic va ordenar l’almirall John Byng salpar amb l’estol de Gibraltar per auxiliar les tropes britàniques de Menorca, formades per 2.500 efectius i comandades pel governador William Blackeney, que resistien al Fort de Sant Felip. L’excessiva prudència de Byng en el combat va impedir foragitar l’armada francesa, que bombardejava incessantment Maó. Byng es retiraria i Blackeney es veuria obligat a capitular. La premsa anglesa carregaria durament contra l’almirall Byng, que seria sotmès a un consell de guerra i afusellat a bord del vaixell Monarque (1757).

L’ocupació francesa es va traduir en la implantació de mesures modernitzadores que completaven les que havien aplicat els britànics durant la seva primera etapa de dominació (1708-1756). Un dels testimonis més rellevants d’aquella etapa de dominació francesa seria l’edificació del poble de Sant Lluís (al sud-est de l’illa), a petició dels habitants de la contrada que vivien en masos disseminats; i que es traçaria seguint el model urbanístic ortogonal propi de la il·lustració que imperava a França. Cal dir també que Lluís XV de França no atendria mai les reclamacions de devolució que li formularia el seu parent Ferran VI d’Espanya. L’any 1763 Menorca retornaria a sobirania britànica.