Tal dia com avui de l’any 1714, fa 305 anys, en el context de la darrera fase de la Guerra de Successió hispànica (1705-1714) més coneguda com a Guerra dels Catalans (1713-1714), les tropes borbòniques francocastellanes del comte de Montemar assassinaven 120 civils que havien estat fets presoners el dia anterior. Aquella massacre, que seria coneguda com els Fets de la Gleva, es va produir al santuari de la Mare de Déu de la Gleva, a l’actual municipi de les Masies de Voltregà (Osona), poc després que el rector de Sant Hipòlit i els comandants borbònics haguessin pactat la capitulació, amb la condició que es respectarien les vides dels presoners i que formarien part del primer intercanvi amb el camp català que, a partir dels fets, es produís.  

Els Fets de la Gleva venien precedits d’una revolta local que es va iniciar a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona). La Catalunya central, parcialment ocupada per les tropes borbòniques francocastellanes des de l’agost de 1713, era sotmesa a una brutal tributació de guerra que tenia un claríssim propòsit punitiu. En l’enèsima revolta local, la població civil de Sant Hipòlit de Voltregà, arruïnada pel conflicte, es va rebel·lar contra les brutals condicions imposades pels ocupants: les famílies eren extorquides amb greus amenaces de confiscació, de presó i de mort. I les que, tot i això, no tenien recursos per pagar eren escarnides i apallissades públicament. El dia abans un grup de 300 civils s’havien armat i fortificat a la Gleva amb l’objectiu de fer front a l’espoli tributari.

Quan José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar i capità general borbònic a la Catalunya interior (comandant del Campo Volante de Cataluña), va tenir coneixement dels fets, va enviar un exèrcit de 4.000 efectius per sufocar la revolta. Inicialment, els civils de la Gleva van resistir, però amb la mort del seu capità, Josep de Cararac i de Solà, van decidir negociar la rendició. Dels, inicialment, 300 resistents de la Gleva, 120 supervivents es van rendir. Seria llavors quan Carrillo de Albornoz, que era a Vic, desautoritzaria els seus comandants i ordenaria assassinar els presoners. La tarda-vespre del 4 de febrer de 1714, els soldats borbònics van degollar la totalitat dels 120 presoners desarmats catalans.