Tal dia com avui de l'any 1887, fa 130 anys, es posava en moviment la primera locomotora que –amb cinc més– durant 88 anys donaria servei al trajecte ferroviari que uniria Reus i Salou, fins al tancament definitiu de la línia l'any 1975. Anomenat popularment “el Carrilet” culminava la vella aspiració de connectar la ciutat de Reus amb el port de Salou, i també la d'enllaçar amb la via fèrria de Barcelona a València que, seguint la línia de la costa, passava per Salou. El Carrilet, inicialment pensat com un tren de mercaderies, s'acabaria convertint en un tramvia de passatgers, fins que la massificació de l'ús dels cotxes el va condemnar a la desaparició.

L'any 1881 Reus era la tercera ciutat de Catalunya en volum poblacional –només superada per Barcelona i per Gràcia– i era la veritable capital econòmica i demogràfica del sud del Principat. Però la potent indústria reusenca dels alcohols depenia, en gran mesura, del port de Tarragona com a punt d'embarcament de les exportacions. I el port de Tarragona, com a equipament públic, depenia també en gran mesura dels avatars polítics de Madrid. Feia un segle que el teixit industrial de Reus ambicionava disposar d'una plataforma d'embarcament pròpia i totes les mirades s'havien fixat en Salou, llavors un petit poble de pescadors que no passava dels 200 habitants.

Estació de Salou

Durant el segle XIX –el segle d'or de Reus– es van presentar i valorar diversos projectes. Un d'ells consistia en la construcció d'un canal de navegació de vuit quilòmetres que, amb comportes per salvar el desnivell, permetria la construcció d'un port a Reus. D'altres, menys ambicioses, consistien a unir els dos punts amb un ferrocarril. Finalment, després de molts projectes, la Compañía Reusense de Tranvías –fundada el 1881– va aconseguir posar les vies i les locomotores i els vagons sobre els rails. El Carrilet no aconseguiria materialitzar el vell somni dels industrials reusencs; però es va convertir en un element protagonista de la història contemporània de Reus i comarca.