Tal dia com avui de l’any 1712, fa 306 anys, moria a Barcelona l’advocat, publicista, historiador i economista Narcís Feliu de la Penya i Farell, l’ànima intel·lectual de la burgesia catalana de finals de la centúria del 1600 i principis de la del 1700. Feliu de la Penya, nascut a Barcelona l’any 1646 en plena revolució i guerra dels Segadors (1640-1652), i que durant la seva joventut i maduresa va viure el procés de recuperació i expansió mercantil catalana posterior al conflicte; es convertiria en el principal teoritzador i destacat impulsor de la idea política i econòmica que tenia l’objectiu de convertir Catalunya en l'Holanda de la Mediterrània.
El pla econòmic de Feliu de la Penya estava fonamentat sobre quatre punts: el desplaçament del model productiu gremial cap a noves formes precapitalistes similars a les que triomfaven als Països Baixos i a Anglaterra; l’obertura de nous mercats a les colònies hispàniques i angleses del continent americà que complementessin els ja existents als Països Baixos i a Anglaterra; la conversió del port de Barcelona en un espai lliure de trànsit i d’impostos com ho eren Amsterdam o Londres; i, la més destacada, la creació d’una Companyia Comercial, per impulsar el comerç internacional de Catalunya, participada per la Generalitat i pel corpus mercantil de Catalunya.
Plànol de l'atac francès a Barcelona (1698) / Font: Bibliothèque Nationale de France
La seva decidida aposta per la modernització del model productiu català el va enfrontar amb l’aparell d’estat del primer Borbó hispànic. L’any 1704 va ser empresonat pel virrei Velasco acusat de desprestigiar les polítiques econòmiques del nou eix borbònic París-Madrid, que subordinava l’economia catalana als interessos de la cort de Versalles. Alliberat de la presó, després que les institucions catalanes expulsessin l’aparell polític i militar borbònic de Catalunya (1706); posaria en marxa el seu gran projecte: la Companyia de la Santa Creu, inspirada en la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, que no es consolidaria a causa de la guerra i la derrota de 1714.
El seu pensament quedaria reflectit i documentat en dues obres cimeres de la ciència econòmica i de la disciplina acadèmica històrica catalanes: el Fénix de Cataluña (1683) —escrita en castellà— era un tractat de teoria política, econòmica i social, que va escriure conjuntament amb Martí Piles, on postulava la necessitat imperiosa de renovar les estructures econòmiques del Principat —el pas del sistema gremial tradicional cap a un sistema precapitalista—; i els Anales de Cataluña; —també escrita en castellà— que seria una gran compilació de fets històrics catalans i l’argument de les reivindicacions sobiranistes catalanes en l’època en què es construïa l’estat-nació modern.