Tal dia com avui de l’any 1612, fa 409 anys, el rei Felip III (anomenat “el Pietós” i tercer monarca de la nissaga Habsburg hispànica) signava un Real Privilegio que convertia les curses de bous en espectacles públics plenament reconeguts per la llei. Fins llavors, les curses de bous tenien un format diferent de l’actual: eren exhibicions semiclandestines als voltants dels escorxadors protagonitzades pels matarifes i dotades de certs rituals; que reunien un públic desitjós de contemplar l’esperpèntic espectacle de sacrifici dels bous salvatges destinats al consum de carn.

A partir de la promulgació del Real Privilegio, aquells tètrics espectacles es van traslladar al centre de les ciutats i, generalment, es portaven a terme coincidint amb la celebració de les festes majors locals. Les primeres grans curses legals de bous es van organitzar a Castella i a Andalusia, però ràpidament es van estendre a Portugal, al País Valencià i a l’Amèrica colonial. En alguns casos, fins i tot, es van organitzar curses de bous per celebrar les noces reials o els naixements dels infants de la casa reial i, generalment, eren sufragades per les oligarquies nobiliàries locals.

Als Països Catalans, les primeres grans curses de bous estan documentades en el dietari de monsenyor Pere Joan Porcar, prevere beneficiat de l’església parroquial de Sant Martí i de Sant Antoni, a València cap-i-casal. El 1626, any d’inici de la gran fallida econòmica de la monarquia hispànica que conduiria a les revolucions de Catalunya i de Portugal (1640), relata que es va organitzar una gran cursa de bous en un recinte efímer i de planta irregular emplaçat davant de l’edifici de la Llotja, i organitzada pel marquès de Dosaigües, per celebrar la fi d’un conflicte que mantenia amb el rei Felip IV.

Porcar relata que Dosaigües i els seus “picadors” van sortir a la “plaça” a cavall, armats amb piques, espases i destrals i que, abans d’atacar el bou, li van “llançar” els gossos que el van “estripar” a mossegades fins a deixar-lo ferit de mort. Porcar relata, també, que aquell brutal espectacle va congregar una gran multitud i que quan van ser retirats els gossos (els que havien sobreviscut a les cornades del bou) i van entrar en acció els “picadors” a cavall, una part del públic va aplaudir amb entusiasme, i una altra va quedar commocionada.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat