Tal dia com avui de l’any 1527, fa 491 anys, naixia a Valladolid (Castella) Felip d’Habsburg i de Portugal que, vint-i-nou anys després (1556), es convertiria en sobirà del conglomerat polític hispànic dels Habsburg resultant de la divisió de l'herència que havia disposat el seu pare Carles I. Felip II de Castella, I d’Aragó i III de Navarra, heretaria els estats peninsulars (les corones de Castella, d’Aragó i de Navarra), els estats mediterranis (Nàpols, Sicília i Sardenya) i els estats continentals de l’Europa occidental (les entitats polítiques dels Països Baixos, Borgonya i Milà). En canvi, els estats centre-europeus (Àustria, Tirol, Caríntia, Bohèmia, Hongria, Croàcia, Silèsia i Temesvar), Carles I les transmetria al seu germà Ferran I d’Habsburg.

Felip d’Habsburg és especialment conegut per dos fets que marcarien el seu regnat: l’annexió de la corona de Portugal (1580) a l’edifici polític hispànic; i la clamorosa derrota de l’Armada (In)vencible (1588) amb la qual havia projectat conquerir per les armes Anglaterra. En canvi, és força desconegut el seu perfil integrista, marcat per un fanatisme religiós que havia de condicionar tota la seva obra política. Amb el pretext d’acabar amb el reformisme luterà va sotmetre els Països Baixos a una massacre permanent que assoliria el seu punt culminant el 1575 a Anvers (Flandes), quan els Tercios de Castilla van assassinar un mínim de 20.000 civils. I va intervenir a França —al costat de la reina Caterina de Mèdici— en les brutals massacres de milers d’hugonots.

Durant la segona meitat de la centúria del 1500, Catalunya s’havia convertit en un indret de refugi de milers d’occitans que escapaven de les massacres en les mal anomenades guerres de religió. Felip de les Espanyes, tement que aquells refugiats inoculessin el protestantisme a Catalunya, va ordenar intervenir l’Església catalana i convertir-la en un instrument policial i repressor al servei de la ideologia del règim. Van ser substituïts els càrrecs més estratègics de l’Església catalana, fins llavors exercits per personalitats del país. I van ser proveïts per elements de la cúria eclesiàstica castellana; que intentarien repetidament introduir la prèdica en castellà; com l’element que, acompanyat de la religió, tenia l’objectiu d’uniformitzar la societat hispànica.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat