Tal dia com avui de l'any 1714, fa 304 anys, es vivia l'episodi culminant de la repressió borbònica sobre la població del Penedès amb la massacre de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), que es va saldar amb l'assassinat de més de vuit-centes persones desarmades i indefenses i la cremació de les cent quaranta cases que formaven la totalitat del poble. Les tropes francocastellanes de Felip V van entrar de matinada al poble i es van lliurar a una matança indiscriminada, casa per casa, que tenia el propòsit de castigar la revolta dels pobles del Penedès contra els tributs de reparació i de manteniment de guerra que els havien imposat els ocupants borbònics.
L'inici de la revolta s'havia produït sis dies abans, el 4 de gener de 1714, a Sant Martí Sarroca (Alt Penedès). L'administració ocupant havia imposat, setmanes abans, un tribut desorbitat anomenat quinzenades, que la majoria de la població no podia pagar. La mateixa administració borbònica, a través de l'exèrcit ocupant, aplicava càstigs físics exemplificants, d'una brutalitat aterridora a les famílies que no atenien puntualment l'impost. A Sant Martí Sarroca es va organitzar una partida armada que va emboscar una columna de 150 granaders de l'exèrcit borbònic francocastellà, que s'hi dirigien per a cobrar per la força l'impost, causant-los-hi nombroses baixes i la fugida.
El comandant borbònic establert a Vilafranca (Alt Penedès) Francisco Téllez-Girón, duc d'Osuna, va enviar un regiment de represàlia format per 2.600 efectius i dirigit per Diego González, amb instruccions d'escarmentar el país passant a ganivet tota la població civil de Sant Quintí. En aquella sinistra campanya, el regiment de Diego González calcinaria la Pobla de Claramunt (Anoia) i acabaria derrotat i humiliat a Castellví de Rosanes (Alt Penedès). Però sis mesos més tard ordenaria incendiar Monistrol de Montserrat “por aver dado socorro a los Sediciosos”, i ordenaria executar una columna de resistents catalans que havien estat fets presoners.