Tal dia com avui de l’any 1708, fa 313 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), l’exèrcit borbònic francocastellà, comandat per Felip d’Orléans (cosí de Felip V, el primer Borbó hispànic) i per James Fitz-James Stuart, duc de Berwick, forçava la capitulació de la ciutat de Tortosa després d’un setge de trenta dies.
L’exèrcit borbònic estava format per 40.000 efectius procedents de les corones de Castella i de França, i la resistència austriacista estava integrada per 5.000 homes reunits per la Coronela de Tortosa, comandada pel procurador en cap de la ciutat —l’equivalent a alcalde—, Ignasi Minguella, l’exèrcit de la Generalitat, comandat pel tinent coronel Francesc Montagut i un regiment de tropes angleses sota el comandament del general Jones.
Tot seguit a l’ocupació de la ciutat, Felip V va ordenar l’enderrocament del raval de Remolins —el barri mercantil de la ciutat-— i va ordenar, també, sembrar el terra amb sal, a títol d’escarment simbòlic que pretenia llançar el missatge inequívoc que Tortosa mai més tornaria a ser el que havia estat.
Una part important dels veïns del barri enderrocat es van dirigir al delta de l’Ebre, llavors un paratge verge i deshabitat, i es van establir sobre una petita duna al centre d’aquell espai. Aquells veïns de Remolins, desnonats pel règim borbònic, serien els primers colons del Delta i els primers agricultors que replanarien les terres i posarien en conreu les primeres finques.