Tal dia com avui de l’any 1809, fa 213 anys, al límit dels termes municipals de Valls d’Alcover (Alt Camp), es lliurava la batalla del pont de Goi (també anomenada batalla de Valls) que va enfrontar l’exèrcit bonapartista comandat pel general Saint-Cyr, format per 14.000 efectius, i les tropes rebels espanyoles de la Catalunya interior, dirigides pel general Reding i formades per 11.000 efectius. Quan es va lliurar aquella batalla ja feia quasi un any que els reis Carles IV i Ferran VII s’havien venut la corona espanyola a Napoleó Bonaparte (que havia situat al tron de Madrid el seu germà Josep) i que Catalunya havia estat separada del regne d’Espanya i incorporada de facto al Primer Imperi francès.

Aquella batalla es va lliurar a la riba del riu Francolí sobre un pas estratègic que unia les planes de Lleida amb la costa de Tarragona. Reding va ordenar una sèrie de moviments erràtics que li van costar la derrota. Després de la batalla del pont de Goi, els rebels espanyols van perdre el control sobre la regió del Camp de Tarragona i només conservarien el domini sobre la ciutat de Tarragona (que perdrien, finalment, el juny de 1811, després d’un setge que va costar la vida a les tres quartes parts de la població civil de la ciutat). També després d’aquella batalla, les tropes rebels van quedar disperses i sense subministraments, i la rebel·lió a la Catalunya interior va quedar, pràcticament, desballestada. 

Reding dibuixava el perfil clàssic de l’aventurer que feia carrera en un exèrcit estranger. Aquesta tradició, instituïda pel règim borbònic a partir de Felip V, havia tingut molta predicació entre mercenaris valons, suïssos i irlandesos. Reding, concretament, era nascut al cantó helvètic de Schwiyz (1755) i havia fet carrera al regiment espanyol de mercenaris estrangers del seu oncle (el també helvètic Reding). Va ser nomenat capità general dels rebels a Catalunya i se li va encomanar la missió de combatre l’exèrcit bonapartista. Va caure greument ferit en la batalla del pont de Goi, abastat per cinc trets disparats durant una càrrega de fusellers i va morir uns dies després a Tarragona, on s’havia refugiat amb les restes del seu exèrcit.