Tal dia com avui de l’any 1640, fa 379 anys, en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652), el militar francès Roger de Bossost, baró d’Espenan i nomenat comandant de l’exèrcit aliat francocatalà, poques setmanes abans, lliurava la plaça de Tarragona a les tropes hispàniques del marquès de Los Vélez, sense haver disparat ni un sol tret. Tot seguit, Espenan i els regiments francesos van abandonar precipitadament Catalunya en direcció a França, mentre que els regiments catalans comandats per Josep Margarit i Biure es van adreçar a Martorell i es van unir a les tropes de la Generalitat per a tallar la progressió dels hispànics cap a Barcelona.
Tant a la cancelleria de París com a la de Barcelona, la maniobra d’Espenan va ser interpretada com una traïció, i marcaria el principi de la fi d’un dels militars més prometedors de l’Armée Royal. Richelieu, el ministre plenipotenciari de la monarquia francesa, el va obligar a retornar a Catalunya i, no obstant això va arribar tard a la batalla de Montjuïc (26 de gener de 1641), la primera victòria militar catalana en aquell conflicte, que es saldaria amb una escandalosa desfeta de l’exèrcit hispànic. En aquella batalla, la participació francesa havia quedat limitada al regiment de cavalleria d'Henri Robert de Serinhan (que, a Tarragona, s’havia rebel·lat contra Espenan).
Desprès dels fets de Tarragona, Espenan no va fer altra cosa que abundar en el seu fracàs. Va reaccionar violentament a la imposició de Richelieu, i camí de Barcelona va saquejar diverses pobles i viles catalanes. Curiosament la victòria catalana a Montjuïc certificaria la fi de les carreres militars de Los Vélez i d’Espenan. El francès havia perdut la confiança tant de París com de Barcelona, i mai assoliria el càrrec de lloctinent de Lluís XIII a Catalunya. El seu paper quedaria limitat a tasques d’informació que reportava directament i exclusivament a Richelieu. El primer lloctinent francès a Catalunya seria Urbain de Maillé (cunyat del cardenal Richelieu), nomenat el 24 de setembre de 1641.