Tal dia com avui de l’any 1808, fa 211 anys, en el context de les guerres napoleòniques, les tropes espanyoles que s’havien rebel·lat contra el govern del rei Josep I d’Espanya (germà de Napoleó) encerclaven Barcelona amb el propòsit d’assaltar-la. La regió de Barcelona estava defensada per 9.400 efectius (8.000 peons i 1.400 cavalls), comandats pel general Guillaume Duhesme. Per la seva banda, les tropes rebels espanyoles, comandades pel capità general Domingo de Traggia, estaven formades per més de 20.000 efectius (19.500 peons i 780 cavalls).
Aquella operació militar, coneguda com el Bloqueig de Barcelona, es va perllongar per espai de tres mesos i mig, i es va saldar amb la victòria de les tropes de Duhesme. El 17 de desembre de 1808, els assetjants espanyols, tement la immediata arribada de les tropes del general Laurent Gouvion Saint-Cyr, van aixecar el setge i es van retirar a Vilafranca del Penedès i, tot seguit, a Tortosa. Durant aquells tres mesos i mig, els pobles del pla de Barcelona –especialment Sarrià, Gràcia, Horta i Sant Andreu del Palomar– van patir els estralls d’aquella operació militar; amb importants destruccions.
Després d’aquell episodi, Barcelona va viure un període de pau i de prosperitat que es va fer especialment palès a partir de la incorporació de Catalunya a l’Imperi francès (12 de gener de 1812). Durant el bienni 1812-1814, la capital catalana va viure una primavera cultural, social, política i econòmica; i va ser anomenada la París de la Mediterrània. El superprefecte Pierre François Augereau va recuperar la oficialitat de la llengua catalana. I el desembarcament de funcionaris francesos –que rellevarien la rònega massa funcionarial espanyola–, representaria un impuls de modernitat i d’universalitat.