Tal dia com avui de l’any 1808, fa 211 anys, en el context de les guerres napoleòniques (1808-1814), la part de l’exèrcit espanyol que s’havia rebel·lat contra Josep I Bonaparte, aixecava el bloqueig sobre Barcelona. Anteriorment (13 de febrer de 1808), Barcelona s’havia lliurat pacíficament a les tropes napoleòniques del general Duhesme i, des de llavors, la nova administració francesa havia substituït els elements més destacats de la rònega administració espanyola per nous funcionaris procedents de París i de les classes intel·lectuals catalanes.
Les tropes espanyoles, comandades pel capità general Domingo de Traggia ―marquès del Palacio― i formades per una part de l’exèrcit regular, i per voluntaris del país que procedien de les capes socials i culturals més tradicionalistes, van intentar repetidament ocupar Barcelona. Però el que havia de ser l’atac definitiu (8 de novembre 1808) va fracassar quan les tropes de Duhesme van sortir del clos murallat i van trencar el flanc dret de l’atac espanyol: la columna comandada pel brigadier Ramon Caldaguès, que procedia de Sants i va ser derrotada a la batalla de la Creu Coberta.
Tot seguit, el pla del general Joan Miquel Vives, que havia previst centrar el pes de l’operació en el combat de la Creu Coberta, va restar impracticable. Finalment, el 17 desembre, quan Traggia va tenir coneixement que un cos de l’exèrcit napoleònic comandat pel general Saint-Cyr era camí de Barcelona, va ordenar aixecar el bloqueig. Barcelona restaria en mans de l’administració francesa fins al 28 de maig de 1814, període durant el qual el català va recuperar l’estatus de llengua oficial (cooficial amb el francès), i la capital catalana va ser convertida en la “París de la Mediterrània”.