Tal dia com avui de l’any 1640, fa 382 anys; els jornalers agraris rurals, procedents principalment de la Catalunya vella, i acampats al Pla de Barcelona a l’espera de ser contractats per a la sega i el poble de Barcelona es revoltaven contra les autoritats civils, militars i judicials hispàniques i contra els Tercios de Castilla aquarterats al Principat. Aquella diada, que marcaria l’inici de la revolució dels Segadors (1640), va ser anomenada “Corpus de Sang”. Segons els investigadors historiogràfics, durant aquella diada i els dies immediatament posteriors, es van produir unes 20 morts, principalment elements de l’aparell judicial hispànic.

La diada del Corpus de Sang era la conseqüència d’una llarga crisi que remuntava a 1627 i que havia enfrontat la cancelleria hispànica (que tenia l’objectiu de liquidar el règim foral català), i les institucions catalanes (que defensaven un sistema d’encaix de Catalunya dins l’edifici polític hispànic que datava de l’època dels Reis Catòlics, a finals del segle XV; i que, actualment, anomenaríem d’arquitectura confederal). Aquella crisi havia esclatat amb l’intent de la cancelleria hispànica de trencar el pacte bilateral secular entre Catalunya i la monarquia hispànica pel que feia a l'aportació tributària i la participació militar.

El 1635, la cancelleria hispànica va desviar el front de guerra amb França a la frontera entre el Rosselló i el Llenguadoc, va aquarterar 40.000 soldats al Principat (quasi el 10% de la població catalana) i es va obligar les classes populars a allotjar-los a les seves cases. El propòsit de la cancelleria hispànica era promoure la desafecció d’aquestes classes populars amb les institucions del país i forçar la rendició política de Catalunya. I per aconseguir-ho, aquells soldats es van comportar com ho haurien fet en qualsevol país estranger ocupat militarment: van robar, saquejar, apallissar, violar i assassinar a la població civil catalana, amb total impunitat.

L’estratègia hispànica va convertir Catalunya en una bola de foc. I després del saqueig i destrucció, a mans dels soldats hispànics, de Santa Coloma de Farners i de Riudarenes (abril, 1640) i dels pobles del Baix Fluvià (maig, 1640); la societat catalana ja era en un estadi prerevolucionari. El 7 de juny de 1640, la guarnició hispànica de Sant Andreu de Palomar va ser desallotjada pels segadors i perseguida fins a l’interior de Barcelona. I durant les hores posteriors, els segadors que havien aconseguit entrar a la ciutat i el poble de Barcelona van perseguir i matar un número indeterminat d’alts funcionaris hispànics i van cremar els seus mobles i els seus arxius al mig dels carrers.