Tal dia com avui de l’any 1531, fa 491 anys, el rei Enric VIII d’Anglaterra comunicava formalment que es divorciava de la seva primera esposa, Caterina, filla del comte-rei Ferran II i d’Isabel de Castella. Aquell divorci es va produir de forma unilateral (Caterina, per la seva condició de catòlica, s’hi va oposar) i sense autorització pontifícia (Carles de Gant, el net i hereu dels Reis Catòlics, va pressionar el papa Juli II per impedir la separació matrimonial). Per la qual cosa aquell divorci va esdevenir un desafiament a l’autoritat pontifícia i a la monarquia hispànica i es convertiria en l’inici del procés de creació de l’Església anglicana i d’enlairament d’Anglaterra com a potència.  

Aquell divorci s’ha explicat com el desig del rei Enric VIII de formalitzar la relació que mantenia amb la seva amant Anna Bolena, filla de Thomas Boleyn, duc d’Ormond, i d’Elisabeth Howard, de la casa de Norfolk. En aquell context, els Ormond i els Norfolk eren dues poderoses famílies que havien tingut un protagonisme destacat en la substitució de la dinastia reial Plantagenet per la de Tudor. I la realitat és que aquell divorci escenificava la sortida per la porta del darrere de Caterina (que el nucli d’Enric sempre havia considerat una intrusa i el preu d’una aliança que limitava la progressió d’Anglaterra), en benefici d’una representant de la noblesa local lleial als Tudor.

Aquell divorci va inaugurar un període convuls que es va perllongar per espai de mig segle, dominat per una duríssima repressió (que va oscil·lar segons qui s’asseia al tron) contra catòlics i contra anglicans. També es va trencar l’aliança política entre la monarquia hispànica i la Corona anglesa (formalitzada a finals del segle XV amb Caterina com a penyora). Aquell refredament promouria un escenari d’espionatge (desplegat pels reis hispànics Carles de Gant i Felip II) i de crims selectius (perpetrats per agents de l'espía mayor del Reino), que Londres contestaria amb la creació d’una força corsària i que culminaria amb l’intent hispànic d’invasió d’Anglaterra, que es va saldar amb l'escandalosa derrota de l’Armada Invencible (1588).