Tal dia com avui de l’any 1944, fa 77 anys, en el context de la II Guerra Mundial (1939-1945), els escamots de la Resistència foragitaven les darreres unitats militars de l’exèrcit alemany que ocupaven el territori des del juliol de 1940. Només tres dies abans (19/08/1944) -en plena ofensiva aliada després del desembarcament de Normandia (06/06/1944)- l’Armée Secrète du Languedoc-Roussillon (liderada pel nord-català Dominique Cayrol) havia recuperat Perpinyà, havia cessat l’alcalde col·laboracionista Frederic Coudray, i havia nomenat un nou consistori presidit pel rossellonès Fèlix Mercader, que seria vigent fins a les eleccions lliures de 1945, les primeres des de la ocupació nazi de 1940.

Malgrat que -prèviament a la recuperació de Perpinyà- el coronel Cayrol havia pactat amb els ocupants alemanys una retirada incruenta cap al nord, alguns elements col·laboracionistes de la Gendarmeria, i de la Wehrmacht, i de la Gestapo, es van desplaçar cap al sud i van intentar travessar la frontera hispanofrancesa, cercant refugi en territori espanyol. Entre el 19 i el 22 d’agost es van produir diversos enfrontaments armats que es saldarien amb la definitiva desaparició de l’exèrcit ocupant i dels elements obertament col·laboracionistes del territori de la Catalunya Nord. Paral·lelament, els exèrcits aliats i la resistència combatien als voltants de París, que seria, també, definitivament alliberada el 25 d’agost de 1944.

Durant els quatre anys de dominació nazi de la Catalunya Nord (1940-1944), els ocupants i els col·laboracionistes van desplegar un règim de terror que se saldaria amb centenars de víctimes. Durant aquella etapa, la resistència (nodrida, en bona part, per republicans exiliats del Principat) seria molt activa; i portaria a terme dotzenes d’operacions de sabotatge contra els interessos dels ocupants. A la Catalunya Nord, els diferents grups que van formar la Resistència -tant fins a la seva unificació (1943), com fins a la conclusió del conflicte (1945)- va estar dirigida per nord-catalans com el mateix Dominique Cayrol, o com Pere Mach, Jordi Morer, Andreu Tourné, Bartomeu i Juli Panchot, Pere Miquel i Simó Batlle, entre altres.