Tal dia com avui de l’any 1931, fa 90 anys, la premsa de l’època publicava que el sumari contra els assassins de l’advocat laboralista Francesc Layret estava conclòs; i, per tant, l’inici del judici era imminent. Francesc Layret havia estat cosit a trets a la sortida del seu domicili el 30 de novembre de 1920, quan es dirigia a atendre jurídicament 36 advocats i líders sindicals que havien estat detinguts per ordre de Severiano Martinez Anido, governador civil de Barcelona. Entre els detinguts -que el govern espanyol pretenia deportar a la colònia de Guinea Equatorial-, hi havia Lluís Companys, que tretze anys més tard seria nomenat president de la Generalitat.
Des d’un primer moment, la premsa va assenyalar el governador Martínez Anido com l’inductor de l’assassinat. Fins i tot es va publicar que Layret havia estat assassinat per un delinqüent habitual a sou del governador. Però, sorprenentment, la policia no va efectuar mai cap detenció. No seria fins poc després de la proclamació de la República (14/04/1931), quan ja feia onze anys de l’assassinat, que es produirien les primeres detencions. Segons la premsa de l’època, la policia republicana va detenir Fulgencio Vera, Ramon Sales i Paulí Pallàs (que la investigació historiogràfica ha demostrat que era una identitat falsa), delinqüents habituals i pistolers a sou.
També segons la investigació historiogràfica, Vera, Sales, i el pretès Pallàs van assassinar Layret per encàrrec de Maties Muntadas i Rovira, propietari de La España Industrial, i a qui el rei fugit Alfons XIII havia nomenat comte de Santa Maria de Sants. Els assassins van cobrar 40.000 pessetes de l’època (l’equivalent a 200.000 euros), i el pagament es va efectuar en un hotel de la Rambla Santa Mònica, de Barcelona. Després de la detenció i del judici els assassins de Layret van ser condemnats a cadena perpetua, però, quatre anys després (1935), durant el govern del tripartit de dretes (PRR, CEDA, Partido Agrario) presidit per Lerroux, van ser amnistiats.