Tal dia com avui de l’any 1648, fa 373 anys, a Madrid, moria Diego de Saavedra Fajardo, que havia estat el representant plenipotenciari de la cancelleria hispànica de Felip IV en les negociacions de pau de Münster (1648), que havien de posar fi a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Des de la seva privilegiada posició, va ser el primer polític de relleu hispànic de la seva època que va advertir, públicament, que l’Imperi dels Habsburg hispànics havia perdut el seu lideratge continental i mundial. Saavedra va morir -en estranyes circumstàncies- tan sols sis mesos i mig després de la signatura del Tractat de Münster (30/01/1648).
Aquelles negociacions van coincidir amb la Revolució catalana dels Segadors (1640-1641) que conduirien a la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652). A partir de 1644, les cancelleries de París i de Barcelona havien pactat la presència d’un representant del govern català a la taula de negociacions de Münster, en la persona de Francesc de Montpalau -ambaixador de Catalunya a París i amic personal del cardenal Mazzarino-, tot i que la cancelleria hispànica no reconeixia la desvinculació de Catalunya respecte a la monarquia hispànica (1640-1641). Saavedra es va veure en la difícil i incòmoda situació de conversar i negociar amb el seu homòleg català.
De la mateixa manera, va haver de conversar i negociar amb els vuit representants que el govern dels Països Baixos havia enviat a aquella conferència. Quan les negociacions van culminar (principis de 1648), els Països Baixos (que feia vuit dècades que estaven en guerra contra la dominació hispànica) tenien una posició de força que consagraria la seva independència. Però, en canvi, en el mateix moment els catalans tenien una dependència excessiva respecte a la monarquia francesa; i, sobretot, les relacions Barcelona-París patien un fort deteriorament i una crisi de confiança que impediria el reconeixement internacional que van obtenir els neerlandesos.