Tal dia com avui de l’any 1930, fa 90 anys, moria a París el general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, que el 15 de setembre de 1923, amb la complicitat del rei Alfons XIII havia perpetrat un cop d’estat i havia imposat un règim dictatorial que es perllongaria fins el 14 d’abril de 1931. Primo de Rivera havia presidit el Directorio Militar (després Consejo de Ministros de la dictadura) des del dia del cop d’estat fins el 28 de gener de 1930. Durant aquest període es van il·legalitzar tots els partits polítics i tots els sindicats i ateneus obrers, a excepció del PSOE, l’únic partit de tradició democràtica que col·laboraria activament amb el règim dictatorial.

També durant aquest període, Primo de Rivera va desballestar, liquidar i revertir l’obra política de la Mancomunitat “porque contribuye a romper la unidad de España”. Per exemple, la xarxa d’ensenyament professional i tècnic creada per la Mancomunitat (pionera a la península Ibèrica), va ser intervinguda i minimitzada fins al ridícul. Es va prohibir i perseguir l’ús del català en l’ensenyament i en les relacions informals entre la comunitat educativa. Alfons Sala Argemí, l’home que el règim va situar a la Mancomunitat amb la missió de desballestar-la, ho va justificar dient que l’ús del català era un obstacle per als alumnes que venien de fora de Catalunya.

També durant aquest període, Primo de Rivera va perseguir obsessivament qualsevol símbol de Catalunya. Per exemple, a través del general Milans de Bosch —capità general de Catalunya— va desfermar una brutal onada policial de persecució i repressió contra els partits polítics catalanistes, sindicats obrers, ateneus populars, escoles públiques i privades, i associacions culturals i esportives. Va prohibir l’exhibició de la senyera de Catalunya en l’espai públic i va clausurar la premsa d’ideologia catalanista. També, l’any 1925, va ordenar la clausura de l’estadi de futbol de les Corts (del F.C. Barcelona) després de la xiulada que el públic va dispensar a l’himne espanyol.

A principis de 1930, Alfons XIII, profundament desprestigiat, va cedir a la pressió de l’oposició republicana clandestina i, amb l’únic propòsit de conservar el tron, va cessar Primo de Rivera i va obrir el règim cap un escenari d’eleccions (28/01/1930). Primo de Rivera es va sentir traït pel rei i es va autoexiliar a París, on sis setmanes després moriria —oficialment a causa d’un infart— i extraoficialment en estranyes circumstàncies.