Tal dia com avui de l’any 1320, fa 700 anys, moria a Tessalònica (llavors Imperi bizantí i actualment Grècia), l’emperador bizantí Miquel IX (tercer monarca de la dinastia dels Paleòlegs), Quan el seu pare Andrònic II el va associar al tron (1295), l’Imperi bizantí havia perdut les tres quartes parts dels dominis territorials del seu predecessor: l’Imperi romà d’orient, creat mil anys abans (324). A més, es trobava greument amenaçat per l’expansió otomana, que, l’any 1300, ja s’havia situat tan sols a dos-cents quilòmetres a l’est de la capital (Constantinoble).

Van ser precisament Andrònic i Miquel els qui van sol·licitar els serveis de la Companyia Catalana d’Orient (1303), coneguda com els Almogàvers, trencant la vella tradició bizantina de recórrer als exercits de la nació alana com a mercenaris. No obstant això, Ramon Muntaner -en les seves Cròniques- revela que la contractació dels catalans no va ser mai ben vista per Miquel, que -a diferència del seu pare- hauria preferit seguir comptant amb els alans. Posteriorment Miquel, a qui Muntaner descriu com un home rancuniós i cruel, es va mostrar molt contrariat pels èxits dels almogàvers.

Miquel IX Paleòleg va convidar a Roger de Flor i el seu estat major a un banquet per, pretesament, homenatjar els almogàvers. Al mateix temps havia ordit una aliança amb alans i otomans per exterminar els catalans. A Adrianòpolis (30/04/1305) -en el decurs del banquet- va assassinar i esquarterar Roger de Flor i els seus principals oficials. Però, en canvi, els 9.000 turcs i alans que havia contractat no van aconseguir el seu objectiu. El relleu de Roger, Berenguer d’Entença, va reorganitzar els Almogàvers i va emprendre una campanya a sang i foc coneguda com la Venjança Catalana.

Després d’aquells fets, que culminarien amb l’ocupació catalana de la península de l’Àtica i la creació dels ducats catalans d’Atenes i Neopàtria, els poders bizantins el van assenyalar com el responsable d’aquella crisi. I en aquell context d’amenaça externa i d’oposició interna, acabaria refugiat a casa de la seva mare -a Tessalònica- i moriria en conèixer la noticia que el seu primogènit i hereu havia estat assassinat pel seu segon fill.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat