Tal dia com avui de l’any 1500, fa 520 anys, segons fonts d’investigació britàniques, moria en algun lloc d’alta mar proper a les costes de Terranova (actualment Canadà), l’expedicionari Joan Cabot, documentat també com a Zuan Cabotto (en llengua veneciana) i com a John Cabot (en llengua anglesa). També, segons aquestes mateixes fonts, hauria estat el primer europeu que solcava les aigües del riu Sant Llorenç, a l’actual Quebec (1494), anticipant-se 42 anys a l’expedició comandada pel pilot de navegació bretó Jacques Cartier (1536). No obstant això, la historiografia acadèmica oficial li reconeix el mèrit a Cartier.
Com en el cas de Colom, no ha pogut ser verificat amb total seguretat l’indret de naixement de Cabot. S’apunta que va néixer cap el 1450, en algun indret de la república de Gènova, o dels Estats Pontificis o, segons l’historiador i viatger Salvador Carreras i Valls (Barcelona, 1879 – 1937) -arxiver del Col·legi de Notaris de Barcelona-, a la vall catalana de l’Ebre. Sigui com sigui, Cabot -com a ciutadà venecià- es va convertir en un dels pilots de navegació més reconeguts de la Mediterrània i en un reeixit comerciant de productes procedents del sud-est asiàtic, que li hauria franquejat l’accés als cercles més elitistes de les classes mercantils catalano-valencianes.
L’any 1490 -coincidint amb la preparació del primer viatge colombí- es va establir a València amb la seva família, i es va sumar al cercle de Lluís de Santàngel -el financer d’aquell projecte- i de Colom. Aquest fet és molt rellevant perquè l’empresa americana s’estava preparant amb absoluta discreció. Però, per alguna raó fins ara desconeguda, Santàngel i Colom van rebutjar la participació de Cabot en aquell viatge. Poc després (1494) -i sempre segons les mateixes fonts- Cabot capitanejaria una empresa expedicionària finançada per les classes mercantils de Bristol (llavors el segon port d’Anglaterra) que el conduiria, per primer cop, a les costes de l'Amèrica del Nord.