Tal dia com avui de l’any 1857, fa 164 anys, a Ceuta, moria Agustina Saragossa Domènech, coneguda com “Agustina d’Aragó”, per la seva pretesa participació en la defensa de Saragossa contra les tropes napoleòniques (15/06/1808 - 13/06/1808). Aquell capítol és un dels més foscos de la història espanyola del segle XIX. El general espanyol Palafox, lluny de pactar una sortida incruenta, va sotmetre la ciutat a un desgast devastador: la capital aragonesa, anomenada la Florència hispànica pel seu patrimoni arquitectònic, patiria una brutal destrucció i unes irreparables pèrdues. També el cost de vides humanes seria considerable, sobretot entre la població civil. Saragossa trigaria dècades a recuperar el nivell demogràfic i econòmic anterior al setge.

Algunes fonts documentals afirmen que Agustina Saragossa havia nascut a Reus i altres a Barcelona. Coincideixen, en canvi, en la data de naixement: 6 de març de 1786. I en l'origen familiar: els seus progenitors eren Pere Joan Saragossa i Raimunda Domènech, originaris de Fulleda (Garrigues), i gaudien d'una posició benestant. En aquella època, les famílies benestants casaven els fills en edats molt primerenques, bàsicament per garantir el relleu patrimonial. I Agustina va ser casada als 17 anys (1803) amb el caporal d'artilleria barceloní Joan Roca Vilaseca, que poc després seria destinat a les guarnicions del centre de la península, i que acabaria morint durant el setge de Saragossa (1808).

Agustina Saragossa és un altre dels falsos mites de la historiografia nacionalista espanyola. La seva participació en el setge no està demostrada més enllà de la tasca d’avituallament alimentari de les tropes espanyoles que defensaven la muralla. No està demostrat que participés en cap acció bèl·lica, i encara menys que actués com a artillera, disparant les bateries de canons del regiment del seu difunt marit. Des que es va casar (1803) fins que va morir (1857), mai va exercir la seva condició de catalana. Va abandonar l'ús de la seva llengua i va adaptar el seu cognom a la grafia castellana: signava arreu com a Agustina Zaragoza. I, malgrat la categorització del mite, va ser una conformista que no va reivindicar mai el paper de la dona a la societat.