Tal dia com avui de l’any 1939, fa 82 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya, i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola, al -llavors- aeròdrom del Prat, aterrava inesperadament el general Queipo de Llano, un dels elements més destacats del bàndol rebel i del nou règim sorgit del conflicte. Queipo de Llano era, també, un dels elements més radicals del règim, i des de l’inici de la guerra, a través de les retransmissions de Radio Sevilla, havia mantingut una actitud de permanent desafiament al lideratge del general Franco. Ell va ser qui va apuntar públicament una presumpta condició homosexual de Franco, i qui va popularitzar la cita “Paca, la culona” referida al dictador.

També des dels micròfons de Radio Sevilla havia contribuït poderosament a alimentar l’odi i la cruesa del conflicte. El seu discurs, farcit d’insults i d’amenaces, ràpidament es convertiria en part important del llenguatge col·loquial dels partidaris del bàndol rebel. El terme “rojo-separatista” acompanyat de “ratas”, “hordas”, “facinerosos”, “indocumentados”, “canallas” o “hebreos” es van convertir en termes habituals del vocabulari nacionalista espanyol per referir-se als polítics republicans catalans. En una ocasió es va adreçar per ràdio a un comandant republicà i el va amenaçar dient-li: “tenemos a tu familia en nuestro poder y todos ellos pagarán por sus vidas por lo que tú hagas”, suggerint que faria bosses i sabates amb la seva pell.

Aquella misteriosa escala va alimentar el mite dels rivals de Franco que havien mort en accident d’aviació: el general Sanjurjo, el 20 de juliol de 1936, quan s’enlairava a Lisboa per prendre el comandament de la rebel·lió al Marroc; i el general Mola, el 3 d’abril de 1937, quan volava en direcció a Vitòria per reprendre el comandament de l’exèrcit rebel del nord, després d’unes setmanes de forta tensió entre els caps visibles del moviment militar. Queipo de Llano havia estat a Berlín entrevistant-se amb alts dirigents del règim nazi alemany. Aquella escala coincidia, també, amb una visita de Serrano Súñer a Barcelona que, posteriorment, cauria en desgràcia quan es va filtrar que Hitler maniobrava per situar-lo al lloc de Franco.