Tal dia com avui de l’any 1781, fa 239 anys, el frare franciscà mallorquí Joan Crespí i Fiol, liderant un grup de 44 colons, posava la primera pedra de la missió “El Pueblo de Nuestra Señora la reina de los Ángeles de Porciúncula”, nom primigeni de l’assentament que derivaria en l’actual ciutat de Los Angeles (la més poblada de l’estat de Califòrnia). La majoria de les 11 famílies de colons (que totalitzaven 44 persones), eren mestissos (creuament entre blanc i indi), mulats (creuament entre blanc i negre) o indis. En aquell col·lectiu només hi havia tres blancs: el mateix Crespí, un mariner de Cadis, i un agricultor crioll de Chihuahua. Les esposes d’aquests dos darrers eren índies.
Aquell col·lectiu procedia de la missió de Sant Gabriel (que en l’actualitat forma part de la conurbació de Los Angeles); i de la missió de Sant Carles Borromeu (a uns cinc-cents quilòmetres al nord de Los Ángeles). I, remotament, de Sinaloa (llavors virregnat de Nova Espanya, i actualment Mèxic). Aquestes dues missions havien estat fundades deu anys abans (1771) pels frares franciscans mallorquins Miquel Serra i Ferrer, més conegut com a Juníper Serra; Rafel Josep Verger, i el mateix Joan Crespí, a partir dels viatges exploratoris de Gaspar de Portolà i de la Companyia Franca de Voluntaris Catalans (1769-1770) i del primer govern colonial de Pere Fages (1770-1774).
Passats només dotze anys, i segons el cens de Revillagigedo (1793), Los Angeles havia passat de 44 a 143 habitants. Els mestissos i mulats continuaven sent els col·lectius més nombrosos, però la presència de colons procedents de la península Ibèrica havia augmentat considerablement. En aquell cens figura el català Domènec Arús, de 43 anys, propietari agrari, natural de Girona, vidu, que conviu amb els dos fills del primer matrimoni -José (14) i Domingo (12), que en aquella documentació consten com a mestissos-, i amb la seva segona esposa Gertrudis Quintero (26) -que consta com a mulata- i el fill de la parella Martín (7).