Tal dia com avui de l’any 1936, fa 85 anys, la Conselleria de Justícia de la Generalitat, ordenava l’enderroc de la presó de dones de Barcelona, coneguda popularment com la “Presó de Reina Amàlia” o com la “Presó Vella”. Aquesta penitenciaria, situada a intramurs (al barri del Raval) havia estat construïda l’any 1839; i durant més de sis dècades havia estat l’única presó de la ciutat. L’any 1904, amb la construcció de la Presó Model, la Presó de Reina Amàlia va continuar en actiu, però es va destinar, exclusivament, a centre de reclusió de dones i de criatures. Durant aquell període va ser anomenada, també, “la Galera”.
La presó de Reina Amàlia havia adquirit una sòrdida fama, a causa de les condicions inhumanes en que eren recloses les seves internes. Fins que va ser clausurada pel govern de la Generalitat (poques setmanes abans de l’ordre d’enderroc), va ser un centre de reclusió de preses comunes, de preses polítiques; tot i que en les seves cel·les també hi van ingressar dones que havien estat condemnades per la seva condició lèsbica, o per haver blasfemat en públic. Una de les preses més il·lustres havia estat Maria Rosa Sagnier (1910), condemnada per haver dirigit una obra de teatre considerada per les autoritats com anticatòlica.
Durant els darrers anys de la seva existència, la “Presó de Reina Amàlia” va ser una autèntica masmorra on les preses eren sotmeses a maltractaments i abusos. A l'obligació de treballar sense remuneració a les màquines de filar, s’hi sumaven un règim alimentari més que deficient i una pèssima higiene de l’espai (que provocava infeccions i malalties a les recluses o que agreujava les que patien abans d’ingressar); i els constants maltractaments físics (agressions i abusos sexuals) a mans dels vigilants; i psicològics (reclusió en cel·les d’aïllament parcialment inundades i poblades per insectes -mosques, mosquits- i rates. Va ser substituïda per la Presó de Les Corts (1936-1959).