Tal dia com avui de l’any 1931, fa 90 anys, els delegats del govern provisional de la Generalitat (restaurada el 14/04/1931) viatjaven a Madrid per a lliurar a les Corts de la República espanyola el projecte d’Estatut d’Autonomia per a Catalunya. En aquell redactat, elaborat per un grup de ponents -representants de totes les forces polítiques a Catalunya- reunits al santuari de Núria (Ripollès), es preveia -entre altres coses- la projecció de l’autogovern català al conjunt de territoris de llengua i cultura catalanes de la República espanyola.
L’article tercer del títol primer deia que “La Generalitat de Catalunya s’estén al territori que han format fins ara les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona”. I l’article quart del mateix títol deia: “Per a agregar altres territoris al de Catalunya serà precís que: a) que ho demanin les tres quartes parts dels municipis del territori que es vulgui agregar; b) que ho acordin els habitants del dit territori mitjançant un plebiscit dins dels termes municipals respectius en forma d’eleccions generals; c) que ho aprovin el Parlament de Catalunya i el Parlament de la República espanyola”.
Tot i que en aquest articulat no es feia un esment exprés a l’espai territorial anomenat Països Catalans (des que a finals del segle XIX l’associació valenciana Lo Rat Penat havia popularitzat aquesta denominació), en els articles següents del text no quedava cap dubte al respecte. L’article cinquè del mateix títol primer deia que la llengua catalana seria la única oficial al territori de Catalunya tot i que les relacions amb el govern de la República espanyola s’articularien en castellà. I es deia també que l’Estatut garantia l’ús públic del castellà als ciutadans de Catalunya castellanoparlants.