Tal dia com avui de l’any 1347, fa 674 anys, a Barcelona, es casaven el comte-rei Pere III de Barcelona i IV d’Aragó i la infanta Elionor de Borgonya, segona filla del rei Alfons IV de Portugal i tercera a la línia successòria del tron de Lisboa. Aquest matrimoni era el segon enllaç de Pere (anomenat el Cerimoniós), que amb anterioritat havia estat casat i havia enviudat de Maria de Navarra (1347) i de qui havia tingut, només, descendència femenina (Constança -futura reina consort de Sicília- i Joana -futura comtessa consort d’Empúries-). Poc després de la mort de Maria de Navarra, Pere III hauria intentat -infructuosament- proclamar Constança hereva al tron catalanoaragonès.

La forta resistència dels braços nobiliaris aragonès i valencià al nomenament successori de Constança va impulsar la cancelleria reial de Barcelona a negociar un matrimoni polític que, no tan sols concebés un hereu mascle, sinó que també acostés posicions i interessos amb la pròspera corona portuguesa. En alguna ocasió anterior, s’havia pactat algun matrimoni polític entre sobirans del casal de Barcelona i infantes castellanes descendents de la família reial portuguesa. Però mai amb una princesa que era en un lloc destacat de la línia successòria. Finalment, i després d’una ràpida negociació portada a terme a Lisboa, es casaven Pere (que llavors tenia vint-i-vuit anys) i Elionor (que llavors tenia dinou anys).

Aquest matrimoni polític obeïa, també, a l’interès de la cancelleria catalana en les noves rutes atlàntiques que s’estaven obrint. Tan sols quatre anys abans (1343), el navegant mallorquí Jaume Ferrer havia explorat les costes de les illes Canàries i de Riu d’Or (actual Sàhara Occidental) i, en aquell moment, els mercaders de Barcelona, de València i de Palma estaven obrint cases de comerç a Bruges i a Londres, que més tard es convertirien en petites comunitats catalanes en aquelles ciutats. El regne de Portugal, totalment orientat a l’Oceà Atlàntic, s’havia convertit en un territori amb un gran potencial estratègic. Aquesta relació culminaria un segle més tard (1444), quan Pere (besnet de Pere III i net de Jaume d’Urgell) va ser nomenat comte de Barcelona per la Generalitat.