Tal dia com avui de l’any 1706, fa 314 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), Ramon de Vilana-Perles, secretari de la cancelleria Habsburg (establerta a Barcelona des que el 7 de novembre del 1705 Carles havia jurat les Constitucions de Catalunya), enviava una missiva oficial a la Generalitat presentant el nou lloctinent i capità general de Catalunya. Segons el Dietari de la Generalitat la cancelleria Habsburg havia nomenat Lleó d’Ullfeld, que seria el primer i l’únic lloctinent de Carles a Catalunya (1706-1713).

Aquella missiva, datada a Saragossa el 24 de juliol anterior —i que Carles d’Habsburg va signar com Yo el Rey”—, va ser redactada en ple avanç militar de les tropes austriacistes cap al centre de la Península, i es deia que: “Haviendo tenido por bien nombrar, para los cargos de mi lugarteniente y capitán general en esse Principado, al egregio don León de Ullfeld, conde de Ullfeld, caballero del orden de San Tiago de la espada, mariscal de campo, general y capitán de mi real guardia, os lo repito para que en conformidad de lo acordado en el capítulo onse de estas últimas Cortes (...)”.  

Però aquella carta provocaria el primer conflicte institucional entre la Generalitat i la cancelleria austriacista. Carles d’Habsburg reclamava que: “deis y paguéis a dicho Ullfeld cada un anyo, durante el referido empleo, doze mil y seiscientas libras barcelonesas por mesades (l’equivalent a quinze milions d’euros anuals), en la conformidad han acostumbrado, del producto de los derechos de General y guerra, sus antecessores los salarios de los referidos cargos. Las quales deben contarse del día de su jura en adelante, que assí probade de mi determinada voluntad”.

La Generalitat es va negar a pagar el salari del lloctinent, argumentant les condicions econòmiques negociades i confirmades en el capítol 11 d’aquelles corts,  que deien que el govern de Catalunya lliuraria 273.500 lliures barcelonines anuals (l’equivalent actual a uns 300 milions d’euros) en concepte de contribució al sosteniment de l’exèrcit imperial (la contribució més elevada des que el Principat formava part de l’edifici polític hispànic). La Generalitat li va respondre a Carles d’Habsburg que, mentre fos vigent l’acord, el virrei l’hauria de pagar ell.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat