Tal dia com avui de l’any 1881, fa 139 anys, el metge cubà d’origen català Carlos Finlay Barrés feia públic que havia descobert que la febre groga es transmetia per la picada de la femella fecundada del mosquit Aedes aegypti. La febre groga era una malaltia endèmica, pròpia de les zones càlides i humides del planeta, que causava estralls quan, a través del comerç naval o de les guerres colonials, s’estenia per les regions temperades d’Europa i Amèrica.
Carlos Finlay Barrés era fill d’un latifundista nord-americà d’origen irlandès establert al centre de l’illa de Cuba, i d’una de les filles de la família Barrés, comerciants de Reus, establerta a l’Havana. Es va titular en Medicina a Rouen (Normandia-França). Poc abans del seu treball d’investigació s’havien produït epidèmies devastadores de febre groga a la costa est dels Estats Units (1793), a Andalusia (1800), a Catalunya (1821) i al centre d’Anglaterra (1855).
No obstant això, les autoritats colonials espanyoles de Cuba no van donar cap importància ni al descobriment ni a les mesures profilàctiques que proposava Finlay Barrés. Tampoc als Estats Units se’n va fer massa ressò; a excepció del metge ―també d’origen català― Rudolph Matas (fill d’uns comerciants de Sitges establerts a la Louisiana) que, un temps més tard, ho publicaria en una revista mèdica que s’editava a Nova Orleans.
Durant la guerra de la independència de Cuba (1898), el cirurgià general de l’exèrcit nord-americà ―també d’origen català― el comandant William C. Gorgas (net d’uns comerciants de Girona establerts a Nova Orleans) recorreria a l’article mèdic de Matas i administraria el sèrum de Finley Barrés a les seves tropes desplaçades a l’illa de Cuba; evitant, d’aquesta manera, una autèntica mortaldat. Aquella mesura contribuiria poderosament a decidir el resultat del conflicte.